S’ha enviat una enquesta a tota la comunitat universitària (població de 21.310 persones) i han contestat 414 persones (1.9%). Es pot veure el detall de la participació per col·lectius a la figura 1.
Nota: cal tenir present que algunes persones pertanyen a dos col·lectius; en aquest cas, el seu qüestionari es comptabilitza en tots dos.
Per una banda, els qüestionaris contestats per seu, separats per sexes i amb els percentatges sobre el total d’enquestes contestades es poden veure a la figura 2, mentre que el mateix per idioma enlloc de per seu es pot veure a la figura 3.
Per acabar, a la figura 4 podem veure la participació per sexes:
El qüestionari demanava una sèrie de valoracions (globals, sobre la docència, sobre la recerca, sobre l’organització i sobre la reputació). Cada valoració s’havia de fer amb una puntuació entre 1 i 5, i el 3 n’era el valor intermedi.
A continuació es presentaran les diferents valoracions amb uns gràfics amb les característiques següents:
A continuació es poden veure:
El nombre de respostes per seu és molt petit a Menorca (8 respostes), a Eivissa i Formentera (4 respostes) i a la seu en línia (2 respostes); per tant, les dades no són prou representatives. Tampoc no es poden calcular amb seguretat els intervals de confiança de les mesures poblacionals. Només com a mostra es visualitzen les valoracions globals separades per seus.
En aquest apartat, s’han separat les respostes per col·lectius, però només s’han considerat els col·lectius que han contestat com a mínim 30 enquestes, que són:
Les valoracions per col·lectiu són:
L’enquesta té una pregunta opcional d’aportacions lliures. De les 414 enquestes contestades, hi ha 160 respostes a aquesta pregunta (el 39%). En aquestes respostes trobam opinions i comentaris de tot tipus; hi ha moltes queixes, però també aportacions constructives. Algunes aportacions fan referència a un únic eix del pla estratègic, però la majoria fan aportacions de diferents eixos. Si classificam les aportacions per eixos, tenim:
Totes les aportacions s’han fet arribar als equips de treball respectius per a la seva consideració.
Independentment dels eixos, alguns temes han estat recurrents en les diferents aportacions, com ara:
De totes les aportacions, presentam una selecció d’aquelles propostes (textuals, sense normalitzar) més constructives o significatives:
| Col.lectiu | Aportació |
|---|---|
| Estudiant | Seguir apoyando los programas doctorales que se realizan con otros países, son de Alto Nivel. doctorado en turismo. |
| Estudiant | Incentivar la vida universitaria al campus tant d’estudiants com del personal. Afavorir la captació de talent internacionar. Simplificar els tramits. |
| Estudiant | Malgrat el compromís satisfactori amb la sostenibilitat de la Universitat, cal parar més anteció a qüestions climàtiques i ambientals de manera transverssal, és a dir, a tots els estudis. Per exemple, no és acceptable que no s’oferti ni tans sols una assigantura de Dret Ambiental al Grau, ja ni parlar-ne d’un Màster o d’Estudis Propis. |
| PDI | Adaptació dels estudis de grau a nous perfils d’estudiants: obsolescència de mètodes docents davant nous i actuals perfils professionals Motivació del professorat i de l’alumnat La llengua catalana com a element definidor de la UIB Canvi climàtic i sostenibilitat Transferència real del coneixement a la societat |
| Estudiant | Poder vincular més els coneixements teòrics amb l’aplicació pràctica, adaptada al context de les Balears. Millorar la docència amb noves metodologies. Millorar la divulgació de serveis. Crear espais lúdics i de descans dins la Universitat, així com també un edifici que sigui biblioteca i que disposi d’espai per menjar. Oferir ensenyança en les darreres innovacions específiques dins cada àmbit d’estudi. |
| PAS | Més incidència de les notícies del que fa la universitat a la societat balear programes destinats a la divulgació científica com vincular la sortida dels gradutats universitaris al mercat laboral creació de nous sectors potents balears |
| PAS | Millorar la capacitació del professorat, alumnat i PAS en competència digital Millorar la infraestructura: informàtica, edificis, etc. Tenir en compte els coneixements dels tècnics i/o PAS en la presa de decisions, només la del PDI Una estabilització dels llocs de treball i tenir una concordança entre el lloc de feina i el grup que posseïx la persona que du a terme les tasques del lloc de feina. Intentar ser una universitat més moderna, referent cultural, etc. |
| PDI | Es considera necessari ampliar la formació al professorat més allà que al’ús de l’aula virtual sino ampliant a metodologies docents diferents. Així mateix, es considera important que la formació al professorat nouvingut estiga formada per més sessions d’acompanyament. |
| PAS | instal·lació de plaques solar pel campus per ser mes autosuficients i poder estalviar en electricitat i així destinar els recursos a altres coses |
| PDI | La clau de volta de la qualitat docent i investigadora de la UIB és la qualitat del seu PDI. A les portes d’un relleu generacional massiu, és absolutament crucial que les polítiques de contractació ens assegurin captar al personal amb el millor talent i capacitat, amb experiència internacional, per a que la posició de la UIB en els rànquings no es vegi perjudicada. |
| PDI | Docència enfocada a l’aprenentatge i no a complir uns requisits per aprovar. Disseny dels plans d’estudis que permetin compaginar estudis i treball. En el casos de les pràctiques d’empresa que s’ofereixen, la remuneració hauria de ser major per part del fueib. |
| PAS | Garantir la sostenibilitat econòmica de la institució. Modernització de l’administració amb un transit del perfil de l’administració cap a que sigui més tecnològic. Més compromís dels docents amb l’acompanyament dels estudiants. Plantejar projectes realistes però que siguin emblemàtics. |
| Altres | Establir una persona encarregada de la coordinació de la Formació Inicial del Docents (Graus d’educació Infantil, Educació Primària i Màster en Formació del professorat) així com de la Formació permanent i contínua que hauria d’estar sota la tutela de la universitat vetllant pel cursos i formacions que fora de la UIB s’imparteixen. Una figura estatutària o laboral pròpia de la Universitat amb caràcter permanent (com a Professor Contractat Doctor amb opció a la titularitat) que provengui dels Centres escolars i tengui gran bagatge tant en etapes pre-universitàries, com en docència universitària i en cursos de formació permanent del professorat. |
| Estudiant | Establecer una comunicación más directa con los estudiantes y favorecer que participen directamente y no a través de mensajes y correos de los que casi nadie se entera, favorecerlo activamente y no dejar TODA la responsabilidad (respecto a enterarse del funcionamiento y administración, órganos y recursos de la UIB) en manos de estudiantes que ni saben que la tienen. Consideramos que los estudiantes no se enteran de la mitad de los ítems que aparecen en la encuesta y estaría muy bien que enseñarles a interesarse por este tipo de cosas formara parte de la educación que se nos ofrece. |
| PAS | Una comunicació i relació estable entre la societat balear y la UIB és imprescindible per assolir fites de desenvolupament conjunt. La Universitat no es pot permetre quedar aïllada dels canvis socials que esdevenen als municipis de les Balears. Considero que la UIB i el seu personal investigador ja es troben lligats a moviments, corrents i iniciatives populars i de diverses institucions i organismes insulars, però tinc la sensació de que encara existeix una gran distància entre la gran part de la ciutadania de zones rurals i aquelles més deprimides de Ciutat i la UIB. Ocupabilitat: La tasca dels companys de FUEIB és molt valuosa. Tot i això, és cert que el mercat laboral illenc no és el millor per crear una oferta variada i oberta a diferents especialitats i branques del saber. El turisme, l’administració i les ciències de la informació i la comunicació són els sector amb més opcions, mentre els titulats de les illes en altres disciplines o branques tenen molt més difícil accedir a llocs de feina estables i en bones condicions. Pot ser, seria interesant establir relacions de cooperació i aliances amb corporacions o empreses d’altres parts del territori estatal, o a nivell internacional, per afavorir la inserció del nostres estudiants i titulats a xarxes de coneixement o empresarials més enllà de l’arxipèlag. |
| PDI | Caldria que la UIB afrontés les múltiples crisis emergents amb criteri propi, sense mitges tintes ni fent de comparsa de ningú. Que difongués una anàlisi crítica de la realitat actual i plantegés canvis profunds fruit de l’estudi seriós i posterior debat seré per part de tota la comunitat universitària. En definitiva, que la Universitat servís realment a la societat per afrontar els reptes que tenim al davant enlloc d’apuntalar el sistema que tenim amb canvis superficials i cosmètics. Els temps actuals requereixen sagacitat i perspicàcia, valentia, empatia i generositat. |
Per acabar, 16 aportacions inclouen comentaris o aportacions sobre la mateixa elaboració del pla estratègic, i són les següents (textuals, sense normalitzar):
| Col.lectiu | Aportació |
|---|---|
| Estudiant | Impulsar la participació dels membres de la comunitat educativa en l’elaboració del mateix |
| PAS | Agraesc que demanin a la gent la seva opinió. Me sembla molt bona iniciativa el Pla Estratègic i fer feina per objectius. |
| PAS | És important començar per un pla estratègic realista i adaptable. |
| PAS | Millorar les instal·lacions dels edificis. Millorar l’atenció a l’usuari. Ampliar coneixements del lloc de feina. Crear vincles amb els companys de les diferents àrees. Abans d’aquesta enquesta m’hagués agradat saber més sobre el pal estratègic. |
| PAS | Me sembla que seria bona idea vincular d’alguna manera el curs de formació ““GP20012501 - Què és el Pla estratègic de la UIB? - Grup 01”” amb aquesta enquesta. Sembla que un coneixement més profund de què és el Pla estratègic augmentaria la participació de l’enquesta i faria els seus resultats més significatius. |
| PAS | Garantir la sostenibilitat econòmica de la institució. Modernització de l’administració amb un transit del perfil de l’administració cap a que sigui més tecnològic. Més compromís dels docents amb l’acompanyament dels estudiants. Plantejar projectes realistes però que siguin emblemàtics. |
| PAS | M’agradaria que la Biblioteca i els seus serveis estiguin reflectits en el Pla, relacionat amb la docència, la recerca i l’aprenentatge: ““El Servei de Biblioteca es defineix com un servei de suport a la docència, l’aprenentatge, la recerca i la formació contínua mitjançant el qual es posen a disposició de la comunitat universitària els recursos d’informació, el patrimoni documental i els equipaments facilitadors de l’aprenentatge i la investigació a la UIB i se’n promou l’explotació per part de la comunitat universitària.”” i ““El Servei de Documentació i Arxiu es crea com la unitat responsable d’atresorar, organitzar, protegir i custodiar els recursos d’informació i el patrimoni documental de la UIB i proposar polítiques d’accés a aquests recursos i patrimoni. El servei té l’encàrrec de vetllar per la disponibilitat de recursos documentals per donar suport a la docència, la investigació i la gestió administrativa, així com per satisfer les necessitats d’informació i salvaguardar la memòria històrica de la institució en qualsevol tipus de suport documental.”” Moltes gràcies |
| Altres | Escoltar no només a persones vinculades a la UIB sinó també a altres grups d’interés de les Illes Balears. A aquesta enquesta he trobat a faltar valoració o similar de programes tipus Erasmus, i potser més pes al tema de l’ocupació que és una preocupació molt important per als estudiants. |
| PAS | ’- Tenir un diagnòstic clar de la situació actual de la institució, punts forts i febles i una visió clara de cap on es dirigeix l’acció de govern. - Impulsar, posar en valor i reivindicar el paper de la DOCÈNCIA. La Universitat forma professionals i és molt important que el PDI amb un perfil més acadèmic també pugui veure reconeguda la seva feina i tengui incentius, ja que actualment la seva carrera es basa únicament en els mèrits de la Recerca i la Transferència de coneixement. - Valorar aspectes com la cultura, la llengua, els valors ambientals i de solidaritat és molt important però també ha de projectar una visió integradora, democràtica i procurar que sigui un Pla útil, realista i motivador per les persones que hi treballam. |
| PDI | Mejorar mucho esta encuestas de participación, no buscando recabar información sobre la opinión de lo que ya hay, sino sobre lo que se hará a futuro, proponiendo actuaciones que se puedan valorar y aportar sobre ellas. Considerar el campus de la Universidad como un ente complejo donde todos los componentes son necesarios y la actuación sobre uno de ellos repercute en los otros. Considerar tanto la parte social, económica y de infraestructuras, pero también natural. Tener en cuenta la opinión y aprovechar el conocimiento de la comunidad universitaria. |
| PAS | El més important no és tant l’elaboració, sinó l’execució i seguiment posteriors. En altres paraules, seria desitjable que, en el nostre dia a dia com a treballadors (ja sigui PAS o PDI), el pla estratègic hi fos present. Que aparegui en les converses quan obrim un projecte, quan assolim una fita, o quan reestructuram un departament. |
| Estudiant | Una de les coses que consider més important, és centrar-se a millorar i arreglar el que ja existeix primer i ja quan això estigui, mirar d’innovar, ja que si la base no està ben construïda tot el que s’afegeixi tendrà el mateix futur que el preexistent, és a dir ““cap”“. |
| PDI | La visió hauria d’estar alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en els seus quatre eixos: recerca (una universitat universal, que “actuï localment, però pensi globalment”, que fomenti la multidisciplinarietat i que sigui capaç de generar sinergies amb altres universitats, per a compartir els millors coneixements de cada una, i amb empreses, com a incubadora de solucions tècniques per a donar resposta a reptes complexos de la societat), educació (una universitat com a institució per a la transferència no només de coneixements sinó també de valors, treballant els ODS dins el curriculum i fent partícip a l’alumnat, que sigui accessible i generi ocupació “amb present i futur”), lideratge social (una universitat com a mirall de bones pràctiques i que faci partícip a la societat), i gestió i governança (una universitat participativa, amb una gestió eficient i transparent, i amb recursos per a la captació dels fons de finançament necessaris pel seu bon funcionament). |
| PAS | Tenir presents els drets humans, que la Universitat ha de donar exemple a la societat en quant a ODS o altres criteris de desenvolupament. |
| PAS | ’- Que el Pla sigui sincer, realista, concret, i útil i pràctic |
| PDI | Indicadores medibles que conduzcan a la acción |
Sobre la participació
Sobre la valoració dels diferents ítems
En general, les valoracions dels diferents ítems (en una puntuació d’entre 1 i 5, on 3 és el valor intermedi) surten bastant centrades i van des de la puntuació de 2,49 (de la reputació internacional de la UIB) fins a 3,69 (la valoració de la recerca en general). La puntuació clau sobre la satisfacció global de la UIB obté una puntuació de 3,34.
Les valoracions no tenen grans diferències per sexe. Alguns exemples on se veu més diferència són: els homes valoren més malament els títols propis que les dones, així com els recursos i programes destinats a la recerca. Cal tenir present que no s’ha validat que aquestes diferències siguin significatives des del punt de vista estadístic.
Sobre els punts forts i febles
D’acord amb l’enquesta, l’opinió de la comunitat és que els punts forts de la UIB són la recerca en general i la seva qualitat, l’oferta i disseny dels estudis de grau; respecte a les infraestructures, l’accessibilitat dels espais.
Per una altra banda, apareixen com a punts febles el sentiment de pertinença dels seus membres, l’organització dels recursos i la transparència en l’àmbit global; respecte a la docència, les pràctiques externes, i respecte a la recerca, la captació de talent. Sobre l’organització, el finançament apareix com el més mal valorat.
Respecte a la reputació de la UIB, hi ha bastant consens en la idea que és millor en l’àmbit de la comunitat balear i és pitjor a nivell internacional.
Sobre els col·lectius
Sense haver fet cap contrast d’hipòtesi (i, per tant, sense haver validat la significança estadística de les afirmacions), es poden apreciar algunes diferències en les valoracions entre col·lectius, com ara:
Sobre les aportacions lliures